L’economista i crític, Juan Royo, impulse una xarrada al Matarranya on parle de com ha evolucionat la imatge de la dona a través del còmic, com a personatge i heroïna però també com a autora
DIMARTS, 22 DE NOVEMBRE DE 2022
- SECCIÓ: CULTURA
- TEMA: 25-N · COMARCA DEL MATARRANYA · COMIC · DONA · LITERATURA · PACTE D’ESTAT CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE
De Purita Campos i la seua entranyable Esther passant per l’Advocada Hulka de Marvel, la Wonder Woman de DC Comics i l’autobiogràfica ‘Persèpolis’ de Marjane Satrapi. En el marc de les diferents propostes que impulse la Comarca del Matarranya al voltant del ‘Pacte d’Estat’ contra la Violència de Gènere, la seu del consell comarcal de Vall-de-roures va albergar el passat divendres un reflexiu recorregut per la història de la dona a través del còmic. Una xarrada que va impulsar el crític de còmic Juan Royo, i en la qual va parlar sobre quin paper han tingut heroïnes i dibuixants al llarg de la història d’este art i com han evolucionat amb el pas del temps. La conferència també va servir per a reivindicar la importància que mereix el còmic, així com el salt natural que hauria de fer dins dels museus.
Sobre el contingut de la xarrada, Royo va apuntar que «avui hem parlat del paper de la dona a través del còmic i de com d’estereotipada apareixia la dona en el passat, com a mestressa de casa o donzella que ha de ser rescatada, però també com a dibuixant i heroïna», molt sovint amagada pels protagonistes masculins. A la conferència també es va parlar de la salut del còmic actualment, així com de «l’immens talent que hi ha ara, on les dones estan copant els principals premis nacionals i regionals, consagrant la dona com una artista total». Royo va apuntar que el número de lectors de còmic ha disminuït en els últims anys, si bé «la qualitat actual és extraordinària». Un món molt transversal, el del còmic, amb propostes que donen el salt a la gran pantalla, així com novel·les que acaben tenint la seua adaptació al dibuix.
En relació a com han canviat els discursos durant les últimes dècades, Royo va apuntar que «ens hem quedat en la idea que la dona era accessòria dins d’un còmic protagonitzat per hòmens, però reivindicaré que hi havia moltes sèries protagonitzades per dones». Cert és també que molts d’estos còmics van dirigits a les dones, com cert és també que la història del còmic recorre molt sovint a estereotips. Però «en molts còmics les heroïnes corren aventures, salven els pobres o lluiten contra els tirans». Unes protagonistes que, tot i que moltes d’elles tenen bastants anys a les seues costelles, «són modernes, dinàmiques i valentes, i que ni molt menys haurien d’envejar als hòmens. Al contrari. Moltes vegades els hòmens eren el costat còmic d’estes protagonistes».
Pel que fa a imprescindibles, Juan Royo es decante per artistes coetànies com Laura Rubio, autora de Zilia Quebrantahuesos. «Recentment ha guanyat tots els premis que es poden guanyar, i els dos volums que té són meravellosos». ‘Zilia Quebrantahuesos’ és un còmic d’aventures i de fantasia que ens trasllade a l’Espanya de l’Edat Mitjana, on una jove guerrera conviu en un món on apareixen gegants, dimonis i dracs. Royo també va destacar Ángeles Felices, «que també és aragonesa», qui va tindre un gran reconeixement internacional durant els anys 70 i 80. Precisament, referint-se al dibuix de Ángeles Felices, Juan Royo va recordar que «de moment no s’ha reeditat la seua obra, i des d’aquí voldria reivindicar que si alguna editorial està interessada en fer-ho, seria un autèntic èxit».